Primer cadascú recita un vers.
Després vam llegir el poema tots plegats, d´una manera molt improvisada.
Abans de marxar vam intentar ballar la sardana de la Font del Covilar, però va ser caòtic.
LA FONT DEL
COVILAR
Un dia, el meu rebesavi
quan era petit (Janot) hi feia de vaquer;va veure que una vaca se li escapava i
per impedir-ho va agafar una pedra i va tenir la mala sort que li va anar a
l’ ull.
La vaca va quedar cega.
Un altre dia va passar un senyor i li va preguntar;
Perquè està cega aquesta vaca? Li va explicar i aquell
senyor va fer un poema, aquell home era en “Joan Maragall”.
Des d’ aquell dia el poema està escrit al mateix lloc on
va passar el fet: “La Font del Covilar”.
Nosaltres a l’ escola tenim el nom d’ aquesta font, per això
hi vam anar. El dilluns a la tarda vàrem marxar a les tres tot xino-xano. Quan
vam arribar ens esperava en Joan que ens va venir a filmar. Ens vam asseure al
costat de la font i vam començar a dir el poema; cada un el seu tros. Després
ens vam fer unes quantes fotos i vam observar atentament la font per després
dibuixar-la.
A continuació vàrem baixar al prat i vam ballar la
sardana de la font.
Seguidament amb un pas lleuger vam anar cap a l´escola .
La sortida a la Font del Covilar, ha estat molt bé!!!!!!!
